Desmontem la república


Desmontem la RepúblicaDissabte 14 d’abril

A partir de les 19.30h

  • debat sobre la II República Espanyola amb la participació del historiador Juli Cuéllar

Amb aquest acte pretenem obrir un debat serè, objectiu i constructiu sobre alguns aspectes i circumstàncies que van donar-se en el transcurs de la Segona República Espanyola.

Som conscients de les notables reformes polítiques que es van començar a emprendre, com són, a tall d’exemple, l’accés al sufragi femení, la secularització de l’estat, la incipient reforma agrària o els avenços pedagògics i culturals.

Evidentment, no neguem que la derrota de la monarquia fou una victòria per la classe treballadora, però volem posar l’accent en el tipus de procés seguit o mitjà, essent aquest un règim burgès democràtic, enfrontat a la dominació de l’oligarquia terratinent.

Des de diversos sectors, s’ha argumentat que les reformes dirigides per la burgesia beneficiaven objectivament a la classe treballadora i que es tractava d’un procés progressiu. Aquest punt, a priori sembla contradictori, doncs és sabut que és el proletariat qui ha d’auto emancipar-se i destruir el capitalisme; però si com hem dit, considerem la Segona República com una revolució burgesa, potser podem entendre millor la naturalesa de la qüestió.

Un segon aspecte que volem posar de rellevància és el marc espanyol en el que de facto es va articular la República.

Cert és que es va avançar en autogovern, però pensem que perquè un poble pugui formar part d’una república, en primer lloc s’ha de veure reconegut el seu dret a l’autodeterminació, per tal de que ho pugui decidir lliurement.

Aquest caràcter espanyol es veu reflectit en el pes que tingueren les estructures estatals, sobre les organitzacions polítiques i socials d’aquí, decidint i limitant el seu marge d’acció en nombroses ocasions.

En aquest sentit, de cara al futur canvi revolucionari que desitgem, volem posar èmfasi en l’opressió de l’Estat espanyol sobre els Països Catalans i la resta de nacions ocupades, i entenem que cal crear el mitjà revolucionari des de la nostre realitat territorial i social particular, a partir de la reconstrucció de la nostre pròpia història, com a catalanes de classe treballadora.